Esports…
Marc | 24 setembre 2013Els esports mai no han sigut el meu fort, mai no m’ha resultat fàcil, l’esport en general. Al llarg de la meva vida he provat, jo diria, tot els esports “comuns”. Des de natació, fins a hockey, passant per basquet, futbol i tennis. Una cosa que tenien en comú tots és que no durava més d’un any la pràctica de cada un d’ells.
El més curiós, és que quan era molt petit, uns tres o quatre anys, m’apassionava l’esport, especialment el futbol. Fins i tot els pares d’una de les meves millors amigues em van conèixer amb el nom de Rivaldo, un jugador del Barça del moment, que era com jo em presentava a la gent, fixeu-vos amb el que m’arribava a apassionar l’esport!
Més tard vaig començar a abandonar el món de l’esport, fins arribar al punt actual en el que només en faig a les hores d’educació física a l’escola. Ara no penseu que sóc un vegetal, que només està assegut mirant la televisió, no, també vaig a la muntanya amb el meu gos i a la piscina, però no amb un horari rigorós, sinó que hi vaig quan em ve de gust.
És curiós veure com canvien els gustos de les persones al llarg de la seva vida.
Marc Brugat Segalés.
Marc (àlies Rivaldo!),
Un molt bon article, tant pel contingut com per la forma en que està estructurat: tres paràgrafs d’una extensió similar i una conclusió final que tanca l’escrit.
Una observació: La frase final del primer paràgraf “Una cosa que tenien en comú tots és que no durava més d’un any la pràctica de cada un d’ells” em sembla innecessàriament complicada. Fixa’t que pots dir el mateix amb “Una cosa que tots tenien en comú és que no em duraven més d’un any”, o “…però cap d’ells em durava més d’un any”. Sempre és preferible la simplicitat (sense perdre contingut): si es pot dir de forma més directa i sense paraules innecessàries, millor.
Gràcies per l’article i fins al pròxim. No deixis d’escriure!
Josep Maria